Avui la pluja ha fet revifar l’olor a cendra dels boscos calcinats. Ja fa dues setmanes que va començar el foc més devastador que he viscut mai. Tan sols fa una setmana que es va extingir, i pels camins s’aprecien les cares sorpreses i tristes de tots els veïns que han sortit del seu amagatall a observar la magnitud de la trajèdia. De cop i volta sembla tardor, i allà on el foc ho ha arrassat tot, hi ha una postal en blanc i negre del nostre Empordà, que es redueix a arbres negres sense fulles.

Però enmig de tota la foscor, la copa verda d’alguns arbres retorna l’esperança. Les canyes tornen a néixer i el seu verd intens es distingeix d’una hora lluny. Tan de bo la primavera que ve torni el verd a l’Empordà.

Us deixo amb algunes de les fotografies que vaig fer durant el foc, i de les zones més afectades:

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *