Va ser cap el 2005 que vaig crear el meu primer blog. Hi penjava els escrits romàntics típics d’una adolescent de 14 anys i algunes fotos que feia de tan en tant amb la meva càmera compacta i que llavors considerava d’una qualitat tècnica i creativa prou bones. Tot i així, aviat em vaig adonar que el que realment m’agradava no era fer un blog en sí, sinó escollir el disseny i maquetar-lo. En tres o quatre anys, vaig arribar tenir, com a mínim, quatre o cinc blogs diferents. Quan no em convencia el disseny del blog, l’actualitzava, i com que la meva manera d’enfocar el blog anava canviant, decidia sempre a tornar-lo a començar des de zero.

Captura de pantalla 2014-10-15 a les 0.41.39L’any 2009 el meu blog era totalment diferent al primer que vaig crear. Es titulava Sincerament, i continuava escrivint històries, però aquest cop eren més aviat reflexions, i cròniques d’esdeveniments on havia assistit. Aquell any vaig tenir la gran sort de guanyar un concurs on es premiava el millor blog fet per estudiants de secundària de Catalunya. Aquest premi em va dur a noves experiències, com ser entrevistada a diversos diaris i ràdios (fins i tot vaig sortir al TN Migdia de TV3!), però sobretot em va permetre entrar a la carrera que volia estudiar, un grau en Audiovisuals i Multimèdia a l’ERAM. Dic que m’ho va permetre perquè si no hagués estat pel reconeixement rebut per aquell premi, segurament no m’haurien contactat per treballar al departament de cultura de l’ajuntament de Figueres. I també, perquè no dir-ho, perquè el premi material del concurs que vaig guanyar era un Macbook d’Apple, malauradament una eina indispensable si volia anar a l’ERAM.

El que també necessitava per l’assignatura de fotografia de l’ERAM era una càmera rèflex. Així que amb el meu primer sou sota el braç, vaig anar corrents a comprar-me la càmera que tantes setmanes enrere havia desitjat. Era una Nikon D60 (bé, de fet, segueix sent la meva càmera actual) i era conscient que no era una meravella, però vaig pensar per començar amb el món de la fotografia, estava prou bé.

Des d’aquell dia que no vaig parar de fer fotos de qualsevol cosa que em cridava l’atenció. Provant velocitats d’obturació, obrint i tancant el diafragma, experimentant, al cap i a la fi, el suc que li podria treure a la meva nova joguina. Encara no havia començat la universitat, i ja em coneixia perfectament com funcionava una càmera rèflex. El pitjor: que gairebé no vaig aprendre res de nou a l’assignatura.

Tot i així aviat em van començar a sortir les primeres feinetes de fotografia. I el meu blog, cada vegada estava més replet de fotografies que de text, així que havia de tornar a canvir el disseny, sinó no encaixava amb la temàtica que estava tractant en aquells moments.

En un d’aquells canvis de disseny, però, vaig decidir que no en tenia prou amb les plantilles predeterminades que podies escollir amb WordPress, la plataforma de blogs que feia servir. És per això que després d’investigar molt sobre el tema, vaig decidir crear-me una plantilla personalitzada. I alló em va encantar. Com més aprenia HTML i CSS, més m’agradava, fins que vaig arribar el punt que em passava més estona creant plantilles que actualitzant el contingut del meu blog.

Arrel d’això, cap a mitjans de 2010 em van començar a sortir les meves primeres feines de disseny web. Poc a poc vaig anar omplint el meu portafoli de treballs de disseny web i de fotografia, fins que el meu blog Sincerament va passar a ser la meva web personal, on mostrava tot el que havia fet fins llavors.

365projectL’any 2011, un gran canvi en la meva vida personal i les ganes de reactivar el meu blog van fer que decidís començar un nou projecte fotogràfic molt exigent: Un projecte 365. Es tractava de la realització d’una entrada de blog cada dia durant un any, amb una fotografia i un text realitzats el mateix dia, i amb una cançó en català escollida segons la temàtica de la fotografia o el text d’aquell dia.

Va ser un any ple d’emocions i de noves sensacions, tan fotogràficament com personalment. Vaig posar al límit la meva força de voluntat i vaig ser capaç de no rendir-me en cap moment, cosa que m’enorgulleix bastant.

Però el dia del meu aniversari del 2012 el projecte va acabar i des d’aquell moment em vaig centrar més en la creació de pàgines web i botigues online, aprenent nous llenguatges de programació i a dissenyar, dissenyar molt!

Durant aquell any també vaig conèixer Themeforest. Themeforest és una plataforma de venda de plantilles HTML, WordPress i d’altres gestors de continguts. Els propis usuaris venen les seves plantilles i es guanyen la vida dels ingressos que generen dins d’aquest marketplace. La meva descoberta em va animar molt a provar d’enviar les meves plantilles, però després de que em rebutgessin una plantilla per WordPress i alguns dissenys web en Photoshop, vaig veure que entrar no era tan fàcil com semblava.

Tot i que això em va desanimar bastant, vaig intentar no defallir i em vaig documentar, vaig analitzar moltes de les plantilles de Themeforest, i vaig intentar descobrir què tenien aquelles plantilles que els hi faltés a les meves.

Landing-page-MandarinaA mitjans de 2013, aprofitant que no havia trobat feina durant l’estiu, vaig voler tornar-ho a intentar. En poc més d’una setmana vaig tenir dissenyada i programada una plantilla de Landing Page en HTML, esperant per ser acceptada a Themeforest. La sorpresa i l’alegria de saber, uns dies més tard, que la meva plantilla havia estat acceptada em va durar unes quantes setmanes (de fet, crec que encara em segueix durant). Tot i així, al cap d’un mes tenia llestes dues plantilles més, però aquestes ja no van tenir tanta sort. En aquell moment vaig descobrir una altra plataforma que feia el mateix: Mojo-Themes, i vaig intentar-ho a allà. Per sort, sí que van entrar i vaig poder veure com les primeres vendes a ambdues plataformes anaven pujant.

Cada venda era una alegria. Ja no pels diners que acabaves obtenint, sinó pel simple fet de que algú hagués escollit pagar per comprar una plantilla que havies dissenyat tu. Tot i així, adonar-te, mentre estaves a la platja, que havies guanyat els $4.5 que obtenies per cada venda, sense fer res, era molt satisfactori.

Amb tot això, la fotografia l’havia deixat ben aparcada. Em va començar a agradar molt la fotografia creativa però mai trobava el temps ni les idees per fer una foto prou bona. Vaig començar a seguir per les xarxes socials molts fotògrafs conceptuals i creatius, i poc a poc em vaig anar empapant de les sevs obres. Gràcies a ells, vaig descobrir que durant el 2014, quatre fotògrafes espanyoles volien realitzar un projecte fotogràfic conjunt amb tota la gent que vulgués, Teleidoscope, que consistia en realitzar una fotografia d’una temàtica concreta cada setmana, durant tot l’any. Vaig pensar que era el moment perfecte per posar-me a practicar amb la fotografia creativa i a tornar a tocar la rèflex després de mesos abandonada. Avui, ja anem per la setmana 42, i la veritat és que la meva manera de veure la fotografiades de que vaig començar el projecte ha evolucionat molt. Cada setmana estic més contenta amb el tipus de fotografies que estic realitzant i que vaig penjant a Flickr, i és molt satisfactori veure com l’altra gent valora les teves obres que, al cap i a la fi, són part de tu.

Per altra banda, ja ha passat un any i alguns mesos des de que vaig entrar a Themeforest, i ara que acabo d’acabar la universitat és el moment de prendre’m tot aquest tema més seriosament. M’he adonat que m’encantaria dedicar-me a crear plantilles per Themeforest i poder viure d’això. És per això que des de fa uns mesos estic preparant una plantilla per WordPress amb la intenció de vendre-la, una plantilla que he decidit convertir en el meu projecte de final de carrera per poder-li dedicar tot el temps que sigui necessari per crear un producte de qualitat, estètic i útil, capaç de poder vendre’s en plataformes com Themeforest i triomfar en vendes com moltes ho estan fent.

Sé que potser apunto massa amunt, però sempre s’ha d’intentar aconseguir alló que realment desitges, no?

  1. Hola Laura, sóc un estudiant de segon de batxillerat tecnològic i s’apropa l’hora de decidir que estudiaré l’any que ve. Com has dit, vas estudiar a l’ERAM i ara treballes en aquest món audiovisual i multimèdia. A mi m’agrada bastant aquest món i al meu temps lliure m’agrada fer fotografies i editar-les al Photoshop o produir i editar els meus propis vídeos (tot de manera autònoma). En un futur m’agradaria que aquests hobbies o altres activitats molt semblants d’aquest món es transformessin en un treball remunerat per a mi, potser en el mon de la publicitat o del cinema. Em recomanes estudiar aquest grau a l’ERAM? O potser seria millor una enginyeria multimèdia o en sistemes audiovisuals? O potser un cicle superior (ja que és molt més pràctic)? Que opines del top up a l’estranger que ofereixen en finalitzar el grau? Sóc de Barcelona, per tant m’hauria de traslladar a salt per poder cursar el grau a l’ERAM. I això mes el cost de la carrera és un preu molt elevat. Creus que val la pena? Coneixes algun grau semblant al de l’ERAM que sigui a BCN?

    Com pots veure estic molt perdut i em seria de molta ajuda que em responguessis.

    Moltes gràcies!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *