Des de fa alguns anys, la meva activitat econòmica principal ha estat el disseny i desenvolupament de pàgines web. M’encanta dedicar-me a això, i no tothom pot dir que treballa del que més li agrada, així que en aquest sentit no em puc queixar.

Tot i així, al llarg d’aquests anys també m’he anat trobant amb clients, o personatges, com els preferiu anomenar, que han contactat amb mi per a fer-los una pàgina web i que pensen que tenir-ne una no requereix tant temps i tants diners com el que ells dediquen a les seves respectives feines. Pensen que és un complement més, i ja està.

El primer contacte amb ells sempre és genial: t’expliquen què volen o el que creuen que volen i tu els proposes fer un pressupost. Un cop tenen el pressupost, poden passar diferents coses: la primera, és que no et tornin a contactar. Perfecte, així no perds més el temps amb el tema. La segona és que acceptin el pressupost sense queixar-se (diuen que és possible que passi en alguns casos) i la tercera pot ser que s’enfadin amb tu, es decebin, o facin algún comentari similar al de: “Ostres, jo no pensava gastar-me tants diners, podem fer algún reajustament?”.

Llavors és quan tu intentes agafar tota la teva bona fe i intentes reajustar al màxim possible, tenint en compte el teu codi ètic de no oferir un producte valuós i únic per menys diners del que el teu client es gastaria per comprar-se una americana. Com que la majoria de les vegades tens confiança amb el client, també confies que al final et pagarà el que havíeu acordat. Primer error d’una servidora: per molta confiança que tinguis amb el client, fes que et pagui una part abans de començar el projecte.

Fa ja més d’un any jo estava molt contenta per a que uns senyors de confiança, i amb un alt poder adquisitiu, m’havien encomanat fer-los una botiga online per vendre els seus productes. Això sí, em van demanar si us plau que la tingués feta en menys d’un mes per poder començar el més aviat possible. Jo, malgrat la feina que tenia a la universitat, vaig acceptar, doncs eren força diners. El mes següent estava feta i van decidir pagar-me la primera cinquena part del total de la web. Ingenua de mi, vaig pensar que, com que m’havien pagat això, també tenien intenció de pagar-me la resta. Però anaven passant les setmanes i per més de contactar amb aquests senyors, no trobava cap resposta. El motiu? No venien res.

Una pàgina web és un producte. A més, sol ser un producte creat a mida de les necessitats del client. Si després aquest no vol fer-lo servir és decisió seva, però ha d’entendre que com qualsevol altre producte, val uns diners i s’ha de pagar. Aquests clients pensaven que un cop tinguessin la web tot seria bufar i fer ampolles, que tothom vindria a ells. Malgrat les meves advertències, no van voler pagar per una estratègia de màrqueting que augmentés el seu posicionament i la seva visibilitat a Internet.

Una de les bases de qualsevol negoci online és tenir una bona interfície web, a més d’una bona proposta. Però un cop tens la web no s’acaba la feina, sinó al contrari: és quan has de començar a treballar més per donar a conèixer el teu projecte. És com quan una empresa decideix comprar un local per tal encabir-hi tots els seus productes, serveis o els propis treballadors. És bàsic disposar-ne un per vendre, però també cal tenir una estratègia per aconseguir que els clients potencials vinguin al teu local. Així doncs, tal i com comprar o llogar un local val diners, crear una pàgina web o mantenir-ne una també val uns diners.

En altres casos, quan un client et demana reajustar un pressupost sovint acabeu tots dos arribant a un acord. Un acord que la majoria de vegades es troba al límit del codi ètic del que parlàvem abans. Acabes fent la pàgina web fregant els límits de la gratuïtat perquè penses que és millor tenir aquests pocs diners, que quedar-te sense ells.

Al principi tot sembla anar bé. Fas la pàgina web i cobres el que havieu acordat. Però al cap dels mesos arriba un dia en que el teu client decideix que vol canviar completament o renovar la web que li vas fer. Tu, durant aquest temps, has crescut com a professional, has millorat com a dissenyador o programador i has anat aprenent d’aquests errors de principiant. Mires la web que li vas fer i t’adones que degut al seu poc pressupost vas acabar fent un nyap de web.

I ara, et proposes fer una web ben feta, incorporant totes les coses que has anat aprenent durant aquests mesos, millorant el disseny i la usabilitat de la mateixa. És així com, ben contenta, abans de fer-li un nou pressupost treballes i crees un disseny de com quedarà la seva nova web.

Reps una resposta molt positiva per part seva. Bien, li agrada! Parleu dels petits canvis de disseny que vol fer i per fi li fas un pressupost. Però quan el rep, tota la seva -i la teva- alegria s’esfuma de cop. Es queixa que és un preu molt elevat, que “ja s’ha gastat prou diners amb una web com per haver de pagar això ara”. I de cop i volta t’adones que hauria estat millor fer-te valorar des del principi, perquè un client que ha pagat poc per una cosa, segurament voldrà seguir pagant poc. Lògicament, quan acabes de començar en aquest món no pretens cobrar una barbaritat, doncs no tens gaire experiència, i segurament no tants coneixements com aniràs adquirint a través dels anys fent pàgines web.

Tot i així, moltes vegades, quan passa això, els clients estan infravalorat la teva feina. No s’adonen que els estàs oferint un servei per al seu benefici personal i professional.

Per a un client, tenir una pàgina web no serveix només per estar online, sinó que li pot permetre ascendir a la seva carrera professional, la possibilitat d’obrir-se al mercat i de atraure a més clients. Fins i tot hi ha clients que volen una web per utilitzar-la com a principal mitjà d’ingressos i com a model de negoci i que no s’adonen que la web és la seva base per sobreviure empresarialment. No són capaços de veure que tenir una web té un cost, de la mateixa manera que té un cost mantenir una botiga física i dia rere dia menyspreen la teva feina dient-te que no volen gastar-se diners en millorar o en mantenir la seva pàgina web.

Segur que molts professionals del sector m’entendran a l’hora de fer aquesta reflexió. A part, m’agradaria obrir els ulls a totes les persones que en algún moment de la seva vida vulguin o necessitin una pàgina web, per tal de que no es converteixin en aquest tipus de clients que infravaloren la feina dels desenvolupador i dissenyadors web.

Al llarg d’aquests anys -que consti que no en són gaires- me les hagut de veure amb força clients d’aquest tipus, acabant enfadats i sense cap tipus de contacte. No m’agrada gens acabar malament amb ningú, però alguna gent s’aprofita massa de la bondat i de les bones intencions dels altres i gràcies -o per culpa- d’aquestes coses, cada vegada se’m treuen més les ganes de treballar d’aquesta manera. Sí, senyors, perquè tenir una web val diners!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *